Germans Badia, in memoriam

Miquel Badia (…) es mogué únicament per l’afany de servir Catalunya. (…) Tenia la qualitat que tants anys de submissió han fet desaparèixer: l’esperit de combat i d’obediència que justament les acadèmies militars de tots els Estats inculquen als ciutadans que emprenen aquesta professió. (…) Si Catalunya hagués estat un país normal no es pot dubtar que Catalunya hauria tingut en ell el militar més valent i decidit. Acceptà de portar a terme la tasca més dura i “bruta”. La de l’ordre públic, l’únic important poder armat cedit a la Generalitat. Allò que avui en diuen: la claveguera del poder. Hi deixà la vida.

Extret de Jaume Ros i Serra, Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya (Barcelona, 1996).

Companys (…) no va poder —diguem— parar l’anarquia que es va apoderar de Catalunya i que va determinar la retirada de les nacions per ajudar Catalunya. Potser, naturalment, si els germans Badia haguessin estat vius, no haurien permès això, perquè jo sé com els germans Badia tractaven en Companys, i el tractaven amb una…, amb un menyspreu terrible, li deien: vós sou el president, però nosaltres sabem que vós no sou catalanista, nosaltres sí que ho som, deixeu-nos fer, vós feu política, feu discursos, però nosaltres a aquesta gent els fem desaparèixer en quinze dies…

Joan Oliver [Pere Quart]
Extret de Xavier Borràs: Joan Oliver, tal com raja (Barcelona, 1987).

---

La maldición de los
hermanos Badia

1) El asesinato que conmovió Barcelona
2) Versiones dispares sobre el asesinato
3) Un juez tras la pista de la FAI
4) Tísner recibe la visita del asesino
5) Siete disparos en la Arrabassada
6) Encuentro en el frente de Aragón
7) Cinco cadáveres en el garaje
8) La sorpresa del comisario Polo

Miquel Badia i Capell

Josep Badia i Capell